Biografia breu

El grup va néixer el 2003 amb el nom de Pegatina Sound System, quan l'Adrià i l'Ovidi s’ajunten amb en Rubén, que fins aleshores tocava en solitari, i decideixen tirar endavant el projecte. Un any després, ja duien més de vint concerts a les esquenes i començaven a participar a festivals i concerts de diferents punts de la geografia espanyola. A finals de l'any 2006, allò que es feia anomenar Pegatina Sound System va desenvolupar en La Pegatina. A punt d'enregistrar una maqueta, algú els va aconsellar que potser era millor gravar un disc. I així ho van fer. A principis del 2007 apareixia "Al Carrer!", l'òpera prima de La Pegatina. Un treball on es recollien 12 cançons i un bonus track, tot marca de la casa, un estil que no acabava de ser rumba però que promovia i prometia ball, joc i frescura en un mateix producte. Van fer un intent de buscar discogràfica, però ningú estava preparat per potenciar aquell disc en bones condicions, així que van decidir engegar de veritat el seu propi projecte. Van organitzar-se com una empresa, amb departaments inclosos, i s'hi van dedicar plenament. Tot just entraven a la vintena d'edat i aleshores eren tres membres: guitarra, caixó flamenc i veu. Feia falta molta feina: un bon directe que pogués justificar el disc que havien tret i una promoció inhumana per poder portar arreu el seu disc. Dos anys després, obviant tot l'esforç que hi van dedicar, La Pegatina es presenta amb set components, un directe produït per Gambeat (baixista de Radio Bemba), 4.500 còpies venudes, 180.000 descàrregues d'internet i més de 250 concerts a l'esquena. Qui podia demanar més? Doncs a més van vendre 300 còpies al Japó, van arribar a ser finalistes del Disc Català de l'Any 2007 i van fer gira per terres suïsses, franceses i italianes. Al 2009 estan preparats per presentar el segon treball discogràfic, aquesta vegada amb acordió i trompeta inclosos. La "Via Mandarina", nom que dóna títol al disc, és aquest trajecte que han anat seguint fins arribar aquí, una barreja d'esforç però també de frescura humana, honestedat i energia positiva. Poden fer concerts millors o pitjors, però sempre descarreguen tot el que poden al damunt i a baix de l'escenari. És molt important per ells no sentir-se superiors al públic i, per aquest motiu, els seus concerts es basen en la interacció i en buscar la communió festiva entre tots els presents. Si al disc "Al Carrer!" hi van col·laborar artistes com Che Sudaka, Gambeat o Manu Chao, aquest cop tampoc es queden curts. A "Via Mandarina" podrem escoltar les veus de D'Callaos i El Puchero del Hortelano, però també el trombó d'Albert Costa de la Always Drinking Marching Band i els teclats de Diego Castro de La Limoncello. A més, gràcies al seu agermanament amb el Projecte Meninos y Meninas de Rua de Brasil, han pogut comptar amb la participació del Grupo Eureca de Percussão. De fet, ha estat una coproducció que s'ha fet entre São Paulo i Catalunya, per tal de difondre el missatge que prové de la infantesa pobra de Sudamèrica. A més, a "Via Mandarina", s'hi poden trobar dues versions (adaptacions): de Mártires del Compás i del mític grup granadí Tatamka. El nou disc de La Pegatina segueix incorporant les melodies fresques, juganeres i ballables que els han dut a ser un punt d'atenció constant dins el panorama musical mestís i rumberu català i estatal. Segueixen sent aquell diamant en brut que va aparèixer al 2007, però amb les idees més clares que la resta de grups de l'escena, una experiència fruit de l'autogestió que segueixen duent a terme. Si hi ha alguna cosa que saben que han de seguir fent aquesta és tenir el control de la seva aventura i seguir sent accessibles al públic. Un factor sorpresa que no esperaven ha estat el fet que, sense buscar-ho, han aconseguit que existeixi un públic jove que ha crescut amb la seva música i que après el que era la rumba a través de La Pegatina i s'hi ha enganxat. Per a la gira del 2009, la "Via Mandarina Tour", tornen a apostar per un directe produït per Gambeat tenint com a base la rumba urbana de sempre, allò que alguns anomenen "punk fet amb guitarra espanyola i caixó flamenc". Aquest any donaran un salt qualitatiu cap a Espanya i també cap a part d'Europa, on ja tenen preparades minigires per Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa entre d'altres. "Via Mandarina" ha estat enregistrat durant els mesos de novembre, desembre i gener a “La Atlántida” sota el control tècnic de Mario Patiño i la producció del propi grup. Ha estat masteritzat per Yves Roussel.