RAFAEL ALVAREZ "EL BRUJO"

Encara sona tot això a la meva memòria, com les campanes de l'església del meu poble. Al misteri que amaga el cante jondo encara li dec més, però això no puc explicar-ho aquí. He de fer-ho a l'escenari, amb el text d'en Fernando Quiñones. Durant dos mesos d'assajos he anat descobrint cada cop més matisos, saviesa poètica, sentit del ritme i de la mesura i delicadesa en aquest aparent costumisme que amaga el text de Quiñones, alguna cosa més que viu darrere de la façana: el profund coneixement i l'estil d'un gran escriptor. No m'estranya en absolut que Borges l'apreciés tant.

Espero estar a l'alçada de les circumstàncies i vinc aquí amb el respecte i la reverència que m'inspiren tant el cant com la mestria literària d'un home que va saber transmutar la seva devoció pel cant en filosofia, poesia o gràcia. Quan Francisco Ortuño (al que agraeixo que posés a les meves mans aquesta joia) em va dir que aquest text era l'elevació del flamenc a la categoria de pensament jo no sabia el que estava dient. Tot i això, la frase em va agradar. Per quedar bé li vaig dir "Per suposat" i em vaig quedar rumiant... però no ho sabia de veritat. Avui, després d'haver estudiat "El testigo" puc assegurar que el cant ja és, en sí mateix, pensament.

El cant està elevat quan es fa present a través d'algú com Miguel Pantalón. El cant és el diamant de l'Índia, com ha dit Fernando Quiñones.

Ja hi han hagut alguns cantaores que han anat des d'Andalusia fins a l'Índia cercant-lo. Però, què és aquest diamant? Quins secrets amaga? I un Miguel Pantalón, on caça avui dia un Miguel Pantalón? Espero que vostè pugui respondre a aquestes preguntes després de la funció. Jo ja he de marxar perquè la funció comença. Amb el seu permís, abans prendré una copa. El cop de vent és dolent per a la veu. Però... ja està... Allà vaig! Comença la funció